Al contrari que el PSD, culpa l’oposició dela crisi política al suspendre les mesures del govern. En aquest aspecte, reforcen el suport internacional de les mesures amb declaracions de Sarkozy i Obama elogiant el primer ministre.
Defensa que el que està en joc diumenge és l’Estat Social, sanitat pública…
L’inici del vídeo es centra en mostrar el culpable de la situació actual: el primer ministre, José Sócrates. Tot seguit, en contraposició, la “solució”: se’ns mostra el perfil del candidat Pedro Passos Coelho i s’utilitza constantment el verb “canviar” (mudar).
El CDS aposta per un simple vídeo de campanya amb els diversos candidats mostrant els problemes actuals de la societat portuguesa i els eixos bàsics del programa: atur, agricultura, família, educació…
Bloco de Esquerda
En el primer vídeo, posen l’exemple d’una assistent de guarderia que treballa a “recibos verdes” (és ella qui s’encarrega de pagar a partir del sou la seguretat social no arribant al salari mínim). Francisço Louçã surt en defensa de millors condicions laborals i la supressió dels “recibos verdes”. A continuació, seguint la tendència de la CDU, es culpabilitza PS, PSD i CDS de les polítiques dels darrers anys i d’una intervenció externa que “enfonsa” encara més el país.
En el segon, s’aprofiten unes declaracions del candidat del CDS (Centro Democrático Social) on defensa que el seu partit fa “hores extres” i, per això, mereix més bons resultats. El vídeo mostra que el pacte amb la “troika” (signat pel CDS) comporta menys retribucions a aquells que facin hores extres laborals.
En el darrer la protagonista és una professora que denuncia la situació actual dels professors i la poca qualitat de l’ensenyament. El BE proposa un concurs públic de contractació en l’ensenyament. També seguint la línia de la CDU, ataquen l’enriquiment dels bancs i dels grans grups econòmics, que es queden fora de la crisi, que es carrega a les espatlles dels treballadors. Defensen impostos per als bancs.
Coligação Democrática Unitária ( Partido Comunista Português + Os Verdes)
El primer vídeo culpabilitza PS, PSD i CDS de l’actual situació que ataca els treballadors i afavoreix els grans grups econòmics i els bancs. Apela als recursos que té Portugal, defensen que no és un país pobre. Proposen fer un canvi en el sistema: impostos pels bancs, renegociar el deute, nacionalitzar empreses i més producció.
En aquest intervenen els candidats de “Os Verdes” defensant la gestió pública de l’aigua, serveis públics de qualitat…
A sis dies de les eleccions legislatives, sembla que els candidats portuguesos poc saben de lèxic com FMI, mesures austeritat, intervenció externa… Cap en parla. Tan sols ( i per damunt) el BE (Bloco de Esquerda) i CDU (Coligação Democrática Unitária, formada per PCP i verds) que centren la seva campanya en l’oposició frontal a l’FMI.
La campanya segueix els tòpics de la precampanya: atacs frontals entre les dues principals forces (PS i PSD), ambdues intenten no atacar gaire al CDS (que serà incondicional per als pactes post-electorals un cop el Bloco Central (PS + PSD) queda descartat. El CDS vol superar en diputat la suma de les dues forçes de l’esquerra radical i consolidar-se com a tercera força política a Portugal. Ataca el bipartidisme i apela a deixar de votar en els “mateixos” per a l’autèntic canvi (mudança, paraula important a saber en campanya).
Però, parlant concretament dels principals discursos de campanya dels partits (amb poc gra, propostes), a continuació un petit resum:
– PS: Ataca frontalment al principal contricant (PSD) i, vist que no s’editarà el bloc central intenta quedar bé amb CDS, es presenten com la garantia de la continuació de l’ “Estat Social”, una situació que ha “costat molt als portuguesos” en oposició a les “privatitzacions” que defensa PSD (sobretot en matèria de Sanitat). També es focalitza en responsabilitzar tota l’oposició de l’actual crisi política.
– PSD: Es centra en la “mudança”, atacar la gestió de la crisi per part del govern. Entre les principals propostes té: reduir el nombre de diputats, aprimar el govern i despeses (possible desaparició del ministeri de Cultura). Va protagonitzar la primera setmana de campanya llençan un atac contra el PS que suposadament hauria fet nomenaments ocults durant el govern de gestió.
– CDS: Insisteix en trencar el bipartidisme, vol consolidar-se com tercera força política i essencial ens els pactes post-electorals. S’està centrant molt en l’agricultura, per captar vot rural (tendencialment comunista).
– BE i CDU: El seu discurs és idèntic centrat en l’oposició a l’intervenció externa i, tal com ha estat esmentat, també hi ha poques propostes per la seva part.
Mentrestant, les enquestes continuen donant un resultat molt ajustat entre PS i PSD, on els socialistes tenen les cartes més favorables per a la victòria.
Un debat amb poques propostes i molts retrets. José Sócrates, candidat socialista i actual primer ministre portuguès, i Pedro Passos Coelho, candidat socialdemòcrata, es van acusar l’un a l’altre de ser els culpables de l’actual crisi política, social i econòmica que viu Portugal amb el teló de fons de la intervenció externa. Les eleccions són el 5 de juny.
Mentre al carrer s’intenta emular les protestes de Plaza del Sol (ahir tres centenes de portuguesos, la majoria estudiants, es van concentrar a la cèntrica Praça de Dom Pedro IV de Lisboa, un moviment que van iniciar dijous estudiant espanyols davant l’ambaixada espanyola), ahir als estudis de la televisió pública (RTP) tenia lloc l’últim dels “cara a cara” abans de l’inici de la campanya electoral demà.
Tots dos candidats han passat una hora recriminant-se l’actual crisi que es viu a Portugal. Sócrates ha afirmat que el PSD (Partido Social Democrata) va suspendre estratègicament les mesures d’austeritat emmarcades en el PEC IV (Programa de Estabilidade e Crescimento), quan ja havia aprovat els tres PEC anteriors, amb l’objectiu d’arribar al govern com més ràpid possible sense tenir en compte les conseqüències que això ha comportat: la intervenció externa i una pitjor situació econòmica amb la desconfiança per part dels mercats internacionals.
Passos Coelho, per la seva banda, ha recriminat a Sócrates que fa molt temps que s’havia hagut de demanar la intervenció externa: “El senyor primer minsitre es va negar constantment a admetre que necessitàvem l’ajuda externa i la va acabar demanant massa tard”.
Tot el debat va ser un estira-i-arronsa entre Sócrates que volia parlar de les propostes del PSD i Passos que ho volia fer sobre l’actuació governamental. El candidat socialdemòcrata insistia en criticar la mala gestió del govern socialista durant els últims sis anys: “Vostè (a Sócrates) és el primer ministre que més ha atacat l’Estat Social amb les retallades en les pensions familiars, educació… sense perdre de vista l’augment de l’IVA i de l’atur (quasi 700.000 portuguesos)”. Sócrates defugia responsabilitzar-se de les seves polítiques i es centrava en atacar les propostes del PSD: “Són les propostes de revisió constitucional que proposen les que ataquen l’Estat Social i, especialment, el Servei Nacional de Salut (amb la introducció del copagament que acabaria, segons Sócrates, amb l’accés universal a la sanitat)”. Passos va defensar la seva proposta i va afirmar que el copagament ja està avui en dia previst en el SNS (Serviço Nacional de Saúde).
En matèria de treball, Passos va atacar Sócrates per l’augment de l’atur, que es va defensar dient que el seu govern aposta per més qualificació juvenil i més pràctiques professionals que suposin l’entrada dels més joves a les empreses. Va atacar una de les propostes del PSD (aquell estira-i-arronsa esmentat anteriorment) que, segons Sócrates, vol “liberalitzar” el treball temporal. Passos Coelho es defensa i diu que és fals, que la seva proposta parla de “flexibilitat”, no de “liberalització”.
Ja al final del debat, Sócrates va centrar-se en paper de víctima dient que el candidat socialdemòcrata “ho troba malament tot, fins i tot on el govern ha estat encertat” i titllant-lo d’ “antipatriota” amb les seves declaracions catastrofistes sobre la situació nacional, “que no fan cap bé de cara a l’exterior”. Passos, al contrari, va agafar el paper del “conscient de la situació nacional” afirmant que va preveure la situació actual de dèficit avisant Sócrates sobre la reestructuració del deute i que la “troika” li ha acabat donant la ráo. En l’àmbit del dèficit del 2010 també no van concordar: Sócrates parlava del 6,8% anunciat pel govern mentre que Passos defensava el 10%, desvelat després per l’anàlisi dels comptes nacionals per part de la “troika”.
Sócrates va acabar dient que el partit guanyador és qui ha de ser el convidat a formar govern i que, amb la situació actual, tots els partits han de contribuir a un ambient de diàleg al Parlament.
Passos Coelho va avisar que el govern ha de ser transparent, sobretot en els comptes, “per no tenir sorpreses com la del dèficit”. També que només serà primer ministre si el seu partit és el més votat.
Enllaç del debat: http://tv1.rtp.pt/noticias/index.php?t=Debate-Jose-Socrates—Pedro-Passos-Coelho.rtp&headline=20&visual=9&article=443943&tm=9
Fitxa tècnica
RTP – Programa “Frente a Frente”
20.55 h
Durada: 1h
250 persones s’han concentrat avui davant l’ambaixada espanyola a Lisboa, igual que ho estan fent en les places de diverses ciutats espanyoles. La gran majoria eren estudiants espanyols en el programa Erasmus però també un petit nombre de portuguesos que han cridat als concentrats a estendre el moviment de les acampades entre la ciutadania portuguesa. Amb aquest objectiu i el de autoorganitzar-se i definir el projecte, ha tingut lloc una assemblea a les onze de la nit amb la presència d’una seixantena de persones. S’espera que prop d’una vintena de persones es quedin a dormir aquesta nit.
Demà hi haurà concentracions també a Porto i Coimbra.
Demà a la nit més informació sobre la segona jornada de acampades a Portugal.
Veus de Portugal 